JORNADA DE REFLEXIÓ - ELECCIONS 25/N

                                                                                              ............. (En castellano parte inferior)

    He seguit amb descoratjament els debats entre els principals candidats a la presidència de la Generalitat de Catalunya. M'he topat amb els seus espais publicitaris i escolto indiferent les seves declaracions en els mitjans de comunicació. Conclusió: el problema mediambiental per ells no existeix ni a nivell local, ni regional, ni mundial. 
   Fins avui, ni aquells que es posen la 'V' de verds en les seves sigles, m'han comunicat una sola paraula sobre el tema. Est és un fet trist a considerar profundament. O ens ho em inventat alguns exaltats amb la col·laboració de milers de científics, o és el darrer problema en la llista, o als polítics els incomoda defensar el canvi social que significaria prendre-s´ho de debò. 
    No obstant això, aplaudeixo els nassos qui s'ha plantat en favor de la sobirania de l'estat català. --Jo la paraula "independència", la reservo per al regnat del Bhutan, en les seves muntanyes, que té traces de convertir-se en una terra mítica--. També sóc "sobiranista", el primer, però amb matisos. Haig de ser conseqüent amb les meves idees; doncs, dins de l'estat català haig de reconèixer sobiranies territorials, comarcals, urbanes, comunals... fins a on cada persona pot tractar els seus assumptes amb qui els comparteix (se m'enfonsa la teoria de l'Estat modern). I seguint, també sóc responsable d'aquells altres països on la sobirania democràtica perilla per suborns als seus dirigents i manipulacions polítiques orquestrades per grans grups de pressió.
   En el 'soberanisme' no ha d'haver-hi centralisme polític. La política s'exerceix des del localisme d'uns ciutadans lliures que resolen els seus problemes concrets amb independència (ara sí) del que facin els altres  amb els seus. El cercle polític s'amplia en la mesura en la qual l'ordre d'un problema afecta altres comunitats, regions, països, continents, fins a a el món sencer. Es progressa per una proximitat entre comunitats mitjançant una jerarquia de representants que s´arrela en el més proper i immediat a un mateix. Ho anomeno política transversal. No és egoisme. La solidaritat comença quan coneixes i comparteixes una situació comuna amb el teu veí; saps de primera mà al que ha de renunciar i del que es beneficia en els acords assolits. Neix de la comprensió mútua entre persones, pobles o nacions per unes situacions compartides. Una solidaritat imposada per la violència de les armes en una guerra històrica manca de autèntic valor. 
   D'altra banda l'Estat centralista ofega la solidaritat, ja que ve imposada des de l'hegemonia d'unes idees que obliden el contacte real amb persones. I l'opció federalista no la hi creu ningú en aquestes alçades. Suficients indicis han existit recentment per entreveure que és una estratègia de "et dono - et trec" maniobrada per unes competències centrals que es guarden l'última paraula. 
   La política transversal té alta resolució ecològica. La crisi per la qual els candidats a la presidència s'apedreguen en els seus discursos, mai no es veu com una oportunitat de canvi en les maneres de viure de les persones. La satisfacció per ser un agent directe de les decisions polítiques supliria de llarg els reclams publicitaris per calmar les ansietats de qui no pot exercir lliurement la seva voluntat. La lliure responsabilitat de triar la vida que un vol, satisfà la identitat política del ciutadà. La necessitat de consumir l'última novetat retrocedeixen a favor d'altres valors que enorgulleixen la persona. Ara com ara fins aquí arribo; tal vegada sigui una utopia, però les utopies tenen un valor positiu: traçant una direcció.
Sr. Mas, una recomanació: si vol convèncer al món de la conveniència d'un Estat sobirà català, tindrà que explicar-los alguna cosa que no sigui la mera repetició d'un quadre social ja viciat.


He seguido con cierta desazón los debates entre los principales candidatos a la presidencia de la Generalitat de Catalunya. Me han aturdido sus espacios publicitarios y escucho indiferente sus declaraciones en los medios de comunicación. Concluyo: el problema medioambiental no existe a nivel local, ni regional, ni mundial. 

   Hasta hoy, ni aquellos que se ponen la 'V' de verds en sus siglas, me han comunicado una sola palabra sobre el tema. Este es un hecho a considerar profundamente. O nos lo hemos inventado algunos exaltados con la colaboración de miles de científicos, o es el último problema de la lista, o a los políticos les incomoda defender tanto cambio social que significaría tomárselo en serio. 

   No obstante, aplaudo las narices quien se ha plantado en favor de la soberanía del estado catalán. –Yo la palabra "independencia", la reservo únicamente para el reinado del Buthan, ahí en sus montañas, que tiene trazas de convertirse en una tierra mítica–. También soy "soberanista", el primero, pero con matices. Debo ser consecuente con mis ideas; luego, dentro del estado catalán debo reconocer soberanías territoriales, comarcales, urbanas, comunales... hasta donde cada persona puede decidir sobre sus asuntos junto a aquellos con quienes los comparte (se me desmorona la teoría del Estado moderno). Y siguiendo, también soy responsable de aquellos otros países cuya soberanía democrática está mutilada por sobornos a sus dirigentes y manipulaciones políticas orquestadas por grandes grupos de presión.

   En el 'soberanismo' pues, no debe haber centralismo político. La política se ejerce desde el localismo de unos ciudadanos libres que resuelven sus problemas concretos con independencia (ahora sí) de lo que otros hagan con los suyos. El círculo político se amplía en la medida en la que el orden de un problema afecta otras comunidades, regiones, países, continentes, hasta al mundo entero. Se progresa por cercanía entre comunidades a través de una jerarquía de representantes que se enraíza entre lo más próximo e inmediato a uno mismo. Lo llamo política transversal. No es egoísmo. La solidaridad comienza cuando conoces y compartes una situación común con tu prójimo;sabes de primera mano a lo que renuncia y de lo que se beneficia en los acuerdos logrados. Nace de la comprensión mutua entre personas, pueblos o naciones por una situación compartida. Una solidaridad a la fuerza impuesta por la violencia de las armas en una guerra histórica carece de valor. 
    De otra parte el Estado centralista, ahoga la solidaridad, ya que viene impuesta desde la hegemonía de unas ideas que pierden el contacto real con personas. Y la opción federalista no se la cree nadie en estas elecciones. Suficientes indicios han existido recientemente para entrever una estrategia de te doy - te quito orquestada por unas competencias centrales que se guardan la última palabra. 
   La política transversal tiene alta resolución ecológica. La crisis por la que los candidatos a la presidencia se apedrean en sus discursos, nunca se ve como una oportunidad de cambio en los modos de vida de las personas. La satisfacción por ser un agente directo de las decisiones políticas supliría de largo los reclamos publicitarios para calmar las ansiedades de quien no puede ejercer libremente su voluntad. La libre responsabilidad de elegir la vida que uno quiere, colma de identidad política al ciudadano. La necesidad de  consumir la última novedad retrocederá a favor de otros valores que enorgullecen al ciudadano. Hasta aquí, por ahora; tal vez sea una utopía, pero las utopias tienen algo de positivo: marcan una dirección.
   Sr Mas, una recomendación: si quiere convencer al mundo de la conveniencia de un Estado soberano catalán, tendrá contarles algo más que no sea la mera repetición de un cuadro social ya existente.